El meu esperadíssim aniversari

Dinar boig, molt boig. Moltes parides, canviades de taula (dos cops?), ens conviden als xupitos (muahahah massa bo).

Bronca de la Sarah, i en part meva, tot i que vaig massa cobarda, imagino. I després...

acoplada a casa.Guitarra, pessigolles, riures, pessigolles, companyia, pessigolles (capulles ¬¬), un psicòleg, dos psicòlegs, i... jó! rosbif amb patates megapixelat!!!

Sincerament, voto per repetit perquè no tenim ni una foto del meu aniversari... NI UNA!

I poc més.... un pastís de de filipinos i núvols... massa bo.

Gràcies per tot, com sempre.

T'estimo, germana, perquè em consta que ara ja tinc el privilegi de dir-te així. :)