Sento haver trigat tant, però les coses van com van, no he pogut fer res. Exàmens i ocupacions vàries... En fi...
UN MUSICAL ÀNONIM.
La mare que et va matricular, però que tonta estaves! =P Anaves com idiotitzada, amb un somriure tonto a la cara que et feia estar... diguem més maca, i tot!
El musical? Genial, no? En fi, el número de Chicago, molt bo! I el de Grease, i la Joana fent de caputxeta... En fí... quan, al principi, va sonar Somwhere over the rainbow, em vaig recordar d'aquella tarda a la ciutadella, tu no?? I quan va sonar new yok new york, que pensaves en ma mare...
I després, intentar fotre-li la bronca a la Clara, decididament, no era el millor dia... que ella plorava i tot...
CORAL.
No sé, poc a dir, suposo que rememorable, que va venir l'home aquell, i vam cantar la kumbia colombiana. :D
I després les veteranes us vau posar de peu a cantar el sister act, que hi era la Fanny! I que en un moment, en el House of the Lord, la Sarah i jo vam començar a riure molt! (Algun dia...t'explicarem perquè!)
Ho deixo aquí. Està clar que hem de tornar a quedar.
Petons :)
No hay comentarios:
Publicar un comentario