Concert coral

No diré massa perquè no hi ha massa a dir... diguem que va ser el primer, i que per això va sortir com va sortir, vale?
Desprès va estar bé perquè vam cantar amb l'abril, tu, jo, la sarah, l'ester, i la fanny... va estar guai, no?

I poca cosa més, no ho sé, ah, sí! em vas prometre que em cantaries certa cançó com a regal de cumple...

BON NADAL :)

With Whitman, the God. (GC)

No sé, havíem estat un munt de temps sense veure'ns, jo he estat marejada (literalment) i fins al dia del GC (gran concert) no ens vam tornar a veure.

Va ser genial, oi que sí?

Tu i la Joana mirant per el petit tros de porta sense mirall, jo de mala lluna per estar al final, i la joana insistint en que em volia a primera fila. I al final ho vaig aconseguir, i realment ens ho vam passar dpm, tots, jo us veia a vosaltres dues disfrutar de veritat, i jo també disfrutava, i realment em motivava molt estar allà davant, a primera fila.

I després, totes amb un subidón im-pressionant, i entre abraçada i abraçada, i amb els meus intents quasi sempre frustrats de recuperar el meu barret, reíem i comentàvem... no sé, la grandiositat d'aquell home? d'aquella nit? :)

I, al dia següent, dimecres, et posava al dia de totes les coses que t'havia d'explicar, perquè amb tanta tonteria no t'havia explicat res, i tu flipaves. Per flipar, realment.

En fí, fins la pròxima!!!

Un musical anònim & coral ( 11/11/10, dijous)

Sento haver trigat tant, però les coses van com van, no he pogut fer res. Exàmens i ocupacions vàries... En fi...

UN MUSICAL ÀNONIM.

La mare que et va matricular, però que tonta estaves! =P Anaves com idiotitzada, amb un somriure tonto a la cara que et feia estar... diguem més maca, i tot!

El musical? Genial, no? En fi, el número de Chicago, molt bo! I el de Grease, i la Joana fent de caputxeta... En fí... quan, al principi, va sonar Somwhere over the rainbow, em vaig recordar d'aquella tarda a la ciutadella, tu no?? I quan va sonar new yok new york, que pensaves en ma mare...

I després, intentar fotre-li la bronca a la Clara, decididament, no era el millor dia... que ella plorava i tot...

CORAL.

No sé, poc a dir, suposo que rememorable, que va venir l'home aquell, i vam cantar la kumbia colombiana. :D

I després les veteranes us vau posar de peu a cantar el sister act, que hi era la Fanny! I que en un moment, en el House of the Lord, la Sarah i jo vam començar a riure molt! (Algun dia...t'explicarem perquè!)

Ho deixo aquí. Està clar que hem de tornar a quedar.

Petons :)

2/11/2010. Coral

Poc a dir. No has parat de liar-la amb la Berta, l'Ana i l'Ester... cada cop que teníen un solo del Sister Act. Bona cançó, eh? Cada cop que la cantem te n'alegres...

He aguantat tot el sant dia per a que em veiessis amb el cabell "suelto". I enfi, en quan m'has vist me l'he recollit. I has estat "rencorosa" tota la classe... No cal que t'indignis Mar!! x)

I després de molt insistir, hem cantat Hijo de la Luna, que sona molt bé... I los chicos del coro, i el rey León...

Divendres 29

Potser és estúpid fer això cada cop que parlem, però les paraules són tan efímeres... I encara allà, que resten escrites una estona. Almenys això durarà una miqueta més, o no? :)
No ho sé, bonica, t'he explicat el meu desastre de tarda. Crec que el Pau va guanyant punts... i tu, una setmana amb altibajos. Bé, potser quan llegeixis aquestes paraules ja no tindran sentit, potser faran mal, potser duran la ment a bons records, però la realitat és la realitat i no té sentit amagar-la. I potser m'estic anant per les branques, però és el que té. et disculparé si no ho llegeixes... :)

Dimarts 26.

Ha sigut curt. Hola, adeu, i poc més. M'has dit borde. Jó :(
I t'he vist. M'he cansat de que siguis una pantalla freda que escriu frases, i almenys ens hem vist una estoneta.
Has tingut un dia cansat, i tens moltes mates... Jo tinc molt francés!! ( boire --> bu!!!)
Poc més. Si, molt orgullosa del meu solo, algun problema??
:)

Va estar d'Erasmus a Lisboa

Has arribat lleugerament tard… com el dia de la pegatina, que per culpa teva vam arribar tard :P (ja…ja…ja…)

Però no has vingut sola, no... has arribat en companyia de l’Abril, què maca ella! Un plaer haver-la conegut per fi! (: Tant que me n’havies parlat, d’ella...

I buscar un raconet amb Sol... no ha estat fàcil però ho hem aconseguit. I jo no he hagut de decidir res... quin plaer. Com dues nenes buscant l’escalfor del Sol que poc ens ha durat, ens hem assegut ( a la de 3!!) a la gespa, i has tret l’Abril, i la carpeta on hi guardes “coses”... i m’has presentat a tons pares. Què guapos!

I hem cantat. Aigua, per exemple. Dos cops. T’has indignat amb mi per culpa del senyor Lluís Llach, i t’he confessat coses que no t’hauria d’haver confessat, com per exemple com vaig anar vestida ahir, que era l’aniversari de la Laia, que em va obligar a vestir-me amb... és igual. I el més bonic de tot...

Ens hem trobat arrebossant-nos entre la gespa, forcejant, ara jo al terra, ara tu, hem sigut nenes una estoneta més, he guanyat una guerra, sí, marona, he GUANYAT JO! Jajajajaja perquè t’has posat massa histèrica... rius d’una manera especial. És guai.... I llavors m’has tret idea d’una foto, et demanaré drets d’autor, i m’has copiat quan he dit que odio el rosa... Em sembla que els meus pantalons de tenda “moderna” necessitaran una dosi de rosa... Tu ja m’entens. I si no, pregunta!!! (:

I algun dia tindràs la teva “dessuadora”, per ser correctes, de la pegatina!!

Jo no “m’arrepenteixo” d’aquesta tarda, i tu? Jo crec que no... i has descobert com ric de veritat. És guai, eh! No li diguis a ningú!!! (ssssht!)