Una més per la col·lecció

Avui, no sé com, he recordat que tu i jo (més aviat jo, de moment), tenim un blog aquí penjat... Doncs, mira, escriuré un parell de cosetes...

Estic barallant-me dia a dia amb ma mare per convèncer-la de que em deixi anar a Cadaqués, però és problemàtic pel tema de qui em porta i qui em torna. Hem estat pensant que ma germana gran, la Sara, pujarà un dia a Cadaqués per veure la seva tieta amb la meva altra germana, la Marina. Ma mare m’ha dit que podria estar allà un dia, llavors, i tornar amb elles al vespre... però per un dia... jopé...

Llavors he estat pensant i si no és molta molèstia, potser puc baixar amb vosaltres l’últim dia, quan baixeu a Barcelona... Però probablement no hi càpiga al cotxe... vamos, que eh un foshón. Evidentment, si només puc pujar un dia, pujaré un dia, menos es nada.

I, a que no saps què? El Miki i jo vam quedar l’altre dia, i ens tornem a parlar com si res no hagués passat, com si només haguessin sigut 9 mesos sabàtics (ho pots creure? En fi, a mi ja m’està bé). I hem estat parlant de veure’ns la segona quinzena de juliol (ell estiueja a Colera) i ell va deixar caure (quan li vaig explicar això de Cadaqués) un: “doncs a mi Cadaqués em queda bastant més a prop que San Mori...” i això també ho hem de parlar tu i jo, perquè no sé si em fa molta gràcia coincidir amb tu i el miki en un mateix espai, són coses que no puc assumir...

I bé, potser a tu et fa gràcia nul·la conèixer al Miki. He de parlar amb ell, de totes formes... I primer de tot saber si puc anar a Cadaquès (I’m praying)

Crònica del dia d’Arc? Va, vinga.

Em feia molta falta. No només estar amb tu, sinó el fet de poder desconnectar de tot amb algú com tu. Em venia molt de gust. Així doncs, vam estar mirant llibres de nens petits a la caixa d’eines (^^) i vam passar per casa, et vaig ensenyar el video de la Júlia Vilardell, i un d’un concert del meu combo/grup/cosa rara hippie (com diu l’Arnau xD)

I llavors vam dinar en un bar on et vaig pentinar d’una manera molt especial (en tinc fotos muahhahahaha) i vam anar a hippear a Arc de Triomf on ens vam trobar gent molt especial... Ens vam trobar fans nostres que ens van fer peticions i tot, i després l’Anna i els nens... què graciós! Jajajajajaja

I al final, marxar cap a casa a mirar Harry Potter 7 (primera part) en... txán txán txán... LATINO! Muahahhaha “Harry, que hisiste???”

I així va acabar tot, quan va arribar la turu... enfí, moc petit amb trenes, un petonàs! Disfruta Cadaquès!

soparet més Chicago

Well well well, quin dia més impressionant!

Primer de tot, ens hem vist, t'he tornat la blusa boyera, la samarreta del cor a la teta, etc etc

Què més? M'has acompanyat fins a casa amb la bici (i els pantalons) del teu germà, i em quedat per sopar. Però el més important, l'abraçada que feia tant que tenia ganes de rebre, i la que tenia ganes de fer-te.

(···)

He arribat cap a les 21:30h, no hi havia ningú (jó, jo volia conèixer el Bertran) i hem trucat al telepitzza. Hem cantat aigua (tradició) i hem menjat formatge de cabra (arrrrrrggg quin vici!) mentres intentaves descriure'm la Neus xD

T'has abraçat a la cosa aquella en un intent (inútil) de petar bombolletes, i t'has posat sota la taula a buscar una peli (estaves molt graciosa)

Quan han arribat les pizzes (la meva vegetarianíssima i la teva plus de carn) hem vist Chicago.

Increïble (el tango de la presó :) )

I quan m'has acompanyat cap a casa, has rebut una trucada especial, que t'ha fet posar-te especial (i ho deixo aquí), i casi conec a la Neus (CASI :( )

I res, una abraçada de germanes, com els hi dic jo, amb sentiment i tal.

Ah, i he arribat a casa sense que em violéssin!

Partit Europa / CONCERT AJUNTAMENT

Vale vale vale vale vale potser m'odiis per trigar tantíssim en publicar això, però és que no he tingut ni una gota de temps... ho sento!

Bueno, a veure per on començar... ah, si, arribes amb al teva super ultra hiper mega xaxi americana, amb la samarreta regal de cumple "pel teu germà"... i la blusa boyera. Xerrades, cançons, (pink i la seva ultra-força/shakira), una lluita per el nostre orgull --> excusa: una pinça groga.

Després marxem a dinar, jo qüestiono la teva "moralitat", el menjar, nyaam, les patates, que bones!!! Parlant de qualsevol cosa, a taula ( entre altres coses, de penes, hablando en plata que es diu) xD

I després, fer la maleta (jó :( ) que a tu t'encanta, per cert [mira que ens ha sortit rareta la senyora]

i cap a l'Europa s'ha dit!! El metrito, preguntar, buscar la porta... (mierda, on està?), et fas una birreta (ah, no, una clara, no?) i després d'haver-te descrit la Núria i la Chicho i que tu hagis emés el teu judici, marxem cap al camp.

I collons, quin fred! Al final, acabades les dues tapadetes amb el mocador aquell i tremolant... I què importa el resultat? Només cal dir que un partit impressionant, contra el barça, i que l'Europa va jugar d'una manera molt, molt digna!

(Mencions especials: Sonia Llop i les seves increïbles parades, i la amiga Rebe, la del tupé, que estava en tot i més)

Al tornar, uns donuts per berenar i xerrades al metro sobre els teus... "orígens"¿?

I poc més que ens hem vist...

Ajuntament:

Bé, poc a dir, totes vestides del millor color del món, (xD), els escalfaments, i la Anna parant el concert a la meitat, per acabar tots ballant motivadíssims, sortir per la porta de la dreta i tu escapar-te corrents amb el metro.

T'estimo germana (:

Dinaret a casa teva

Estaves malaltona, així que t'he vingut a cuidar... No ha sigut fàcil, però bé, t'has mocat, t'has posat cacao, així que en part has complert.

Què pot haver millor que tenir una amistat tan important, que ens permeti passar-nos hora i poc (abans de dinar) estirades al llit, xerrant (bé, més o menys, no posaré per escrit les nostres batalles pessigollals, que ja són mítiques) sense aborrir-nos? I es que és això, és així de simple: xerrem i prou.

Bé, i he tocat el violí. I TU TAMBÉ!!! (fuck yeah ho he aconseguit)

I guerres de coixins, i les Aaaaaaaaaaaaaaaaaah! (compta-les, va!)

M'has retornat el llibre, me n'has deixat un altre. Em deus un massatge, que consti en acta!

Ens veiem a coral, vagi bé!

(t'estimo germana, això mai ho dubtis vale?)

El meu esperadíssim aniversari

Dinar boig, molt boig. Moltes parides, canviades de taula (dos cops?), ens conviden als xupitos (muahahah massa bo).

Bronca de la Sarah, i en part meva, tot i que vaig massa cobarda, imagino. I després...

acoplada a casa.Guitarra, pessigolles, riures, pessigolles, companyia, pessigolles (capulles ¬¬), un psicòleg, dos psicòlegs, i... jó! rosbif amb patates megapixelat!!!

Sincerament, voto per repetit perquè no tenim ni una foto del meu aniversari... NI UNA!

I poc més.... un pastís de de filipinos i núvols... massa bo.

Gràcies per tot, com sempre.

T'estimo, germana, perquè em consta que ara ja tinc el privilegi de dir-te així. :)

Sopar

Sento haver trigat tant, de veritat que em sap greu, però he tingut... una vida molt ocupada (H)

A veure, el gran sopar, vas arribar a la porta i vas sentir dos bojes que creuaven corrents i cridant la gran via, i vas pensar: sopar de coral = tranquilitat? impossible! i sí, aquestes bojes érem l'ester i jo! (:

Doncs vam fer cadascuna el seu grupet, i ens vam posar al dia de moltes, moltes novetats, ens vam veure, que ja feia molt de temps, i jo vaig descobrir a la joana...


petons!

Concert coral

No diré massa perquè no hi ha massa a dir... diguem que va ser el primer, i que per això va sortir com va sortir, vale?
Desprès va estar bé perquè vam cantar amb l'abril, tu, jo, la sarah, l'ester, i la fanny... va estar guai, no?

I poca cosa més, no ho sé, ah, sí! em vas prometre que em cantaries certa cançó com a regal de cumple...

BON NADAL :)