domingo, 10 de abril de 2011

soparet més Chicago

Well well well, quin dia més impressionant!

Primer de tot, ens hem vist, t'he tornat la blusa boyera, la samarreta del cor a la teta, etc etc
Què més? M'has acompanyat fins a casa amb la bici (i els pantalons) del teu germà, i em quedat per sopar. Però el més important, l'abraçada que feia tant que tenia ganes de rebre, i la que tenia ganes de fer-te.

(···)

He arribat cap a les 21:30h, no hi havia ningú (jó, jo volia conèixer el Bertran) i hem trucat al telepitzza. Hem cantat aigua (tradició) i hem menjat formatge de cabra (arrrrrrggg quin vici!) mentres intentaves descriure'm la Neus xD

T'has abraçat a la cosa aquella en un intent (inútil) de petar bombolletes, i t'has posat sota la taula a buscar una peli (estaves molt graciosa)

Quan han arribat les pizzes (la meva vegetarianíssima i la teva plus de carn) hem vist Chicago.
Increïble (el tango de la presó :) )

I quan m'has acompanyat cap a casa, has rebut una trucada especial, que t'ha fet posar-te especial (i ho deixo aquí), i casi conec a la Neus (CASI :( )

I res, una abraçada de germanes, com els hi dic jo, amb sentiment i tal.

Ah, i he arribat a casa sense que em violéssin!