domingo, 13 de febrero de 2011

Dinaret a casa teva

Estaves malaltona, així que t'he vingut a cuidar... No ha sigut fàcil, però bé, t'has mocat, t'has posat cacao, així que en part has complert.

Què pot haver millor que tenir una amistat tan important, que ens permeti passar-nos hora i poc (abans de dinar) estirades al llit, xerrant (bé, més o menys, no posaré per escrit les nostres batalles pessigollals, que ja són mítiques) sense aborrir-nos? I es que és això, és així de simple: xerrem i prou.

Bé, i he tocat el violí. I TU TAMBÉ!!! (fuck yeah ho he aconseguit)
I guerres de coixins, i les Aaaaaaaaaaaaaaaaaah! (compta-les, va!)

M'has retornat el llibre, me n'has deixat un altre. Em deus un massatge, que consti en acta!


Ens veiem a coral, vagi bé!

(t'estimo germana, això mai ho dubtis vale?)