Divendres 29

Potser és estúpid fer això cada cop que parlem, però les paraules són tan efímeres... I encara allà, que resten escrites una estona. Almenys això durarà una miqueta més, o no? :)
No ho sé, bonica, t'he explicat el meu desastre de tarda. Crec que el Pau va guanyant punts... i tu, una setmana amb altibajos. Bé, potser quan llegeixis aquestes paraules ja no tindran sentit, potser faran mal, potser duran la ment a bons records, però la realitat és la realitat i no té sentit amagar-la. I potser m'estic anant per les branques, però és el que té. et disculparé si no ho llegeixes... :)

Dimarts 26.

Ha sigut curt. Hola, adeu, i poc més. M'has dit borde. Jó :(
I t'he vist. M'he cansat de que siguis una pantalla freda que escriu frases, i almenys ens hem vist una estoneta.
Has tingut un dia cansat, i tens moltes mates... Jo tinc molt francés!! ( boire --> bu!!!)
Poc més. Si, molt orgullosa del meu solo, algun problema??
:)

Va estar d'Erasmus a Lisboa

Has arribat lleugerament tard… com el dia de la pegatina, que per culpa teva vam arribar tard :P (ja…ja…ja…)

Però no has vingut sola, no... has arribat en companyia de l’Abril, què maca ella! Un plaer haver-la conegut per fi! (: Tant que me n’havies parlat, d’ella...

I buscar un raconet amb Sol... no ha estat fàcil però ho hem aconseguit. I jo no he hagut de decidir res... quin plaer. Com dues nenes buscant l’escalfor del Sol que poc ens ha durat, ens hem assegut ( a la de 3!!) a la gespa, i has tret l’Abril, i la carpeta on hi guardes “coses”... i m’has presentat a tons pares. Què guapos!

I hem cantat. Aigua, per exemple. Dos cops. T’has indignat amb mi per culpa del senyor Lluís Llach, i t’he confessat coses que no t’hauria d’haver confessat, com per exemple com vaig anar vestida ahir, que era l’aniversari de la Laia, que em va obligar a vestir-me amb... és igual. I el més bonic de tot...

Ens hem trobat arrebossant-nos entre la gespa, forcejant, ara jo al terra, ara tu, hem sigut nenes una estoneta més, he guanyat una guerra, sí, marona, he GUANYAT JO! Jajajajaja perquè t’has posat massa histèrica... rius d’una manera especial. És guai.... I llavors m’has tret idea d’una foto, et demanaré drets d’autor, i m’has copiat quan he dit que odio el rosa... Em sembla que els meus pantalons de tenda “moderna” necessitaran una dosi de rosa... Tu ja m’entens. I si no, pregunta!!! (:

I algun dia tindràs la teva “dessuadora”, per ser correctes, de la pegatina!!

Jo no “m’arrepenteixo” d’aquesta tarda, i tu? Jo crec que no... i has descobert com ric de veritat. És guai, eh! No li diguis a ningú!!! (ssssht!)